LA INTERVENCIÓ PAISATGÃSTICA
El turó de Can Tacó (anomenat també turó d’en Roina), juntament amb el turons del Raiguer i de les Tres Creus, constitueix, actualment, una illa biogeogrà fica enmig d’una plana densament antropitzada. A les dècades de 1960 i 1970, el creixement urbà i industrial que experimentaren les poblacions del sud del Vallès va comportar una important pèrdua de sòl agrÃcola i forestal que afectà , principalment, la fèrtil plana al·luvial dels rius Congost i Mogent. Els turons de les Tres Creus se salvaren d’aquest procés, si bé no resultaren del tot exempts de la degradació mediambiental a causa de la proximitat dels nuclis urbans i dels polÃgons industrials.
Els reiterats incendis forestals, juntament amb la instal·lació de lÃnies elèctriques i de grans infraestructures públiques van provocar una drà stica reducció de la coberta vegetal formada, principalment, per boscos d’alzines i roures. En el marc del projecte de posada en valor del jaciment i el seu entorn, es van dur a terme diverses actuacions destinades a la restauració paisatgÃstica, com l’estabilització de talussos i la plantació d’espècies arbòries i arbustives autòctones a les zones més afectades per la pèrdua de la coberta vegetal. Aixà mateix, per tal de facilitar la recuperació de la vegetació, es van dissenyar nous senders que han permès regular la circulació de les persones i reduir l’impacte antròpic sobre les zones restaurades.
Aquesta cura per l’entorn també es fa evident en el tipus de tanca que envolta el recinte, que va ser instal·lada l’any 2007 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una tanca de tipus cinegètic dissenyada per facilitar el pas de la fauna silvestre. Pels boscos que envolten el jaciment és habitual veure-hi conills i ocells de tota mena (puputs, perdius …) que conviuen harmònicament amb les estructures arqueològiques. Aixà mateix, per evitar la proliferació de plantes sobre les estructures s’evita la utilització d’herbicides quÃmics. Això comporta un manteniment manual periòdic del jaciment i l’ús de sistemes alternatius com l’aplicació de mantes geotextils que, col·locades sota les plataformes de pissarra llicorella, dificulten el creixement i l’arrelament de les plantes a les zones visitables. Grà cies a aquestes mesures, es minimitza l’impacte que puguin tenir les visites sobre el medi natural. L’estiu de 2013 es va observar, per primera vegada, la presència d’una espècie que és molt sensible als herbicides: la cuca de llum.