ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA A MONS OBSERVANS
El diumenge 20 de novembre, coincidint amb la celebració de la Setmana de la Ciència, Mons Observans va organitzar una conferència per presentar els resultats de la recerca arqueològica que els investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clà ssica duen a terme des de l’any 2004 al jaciment. La xerrada, que va començar a les 11 del matÃ, fou impartida pel Dr. Josep Guitart i les Doctores Esther Rodrigo i Anna Gutiérrez-Moreno i va estar dedicada a l’estudi arqueomètric dels materials constructius recuperats en les diverses campanyes d’excavació de l’assentament.
El Dr. Josep Guitart va ser l’encarregat d’obrir la conferència tot destacant el paper cabdal que ha tingut la recerca efectuada al jaciment per estudiar els inicis de la romanització a les terres catalanes. Seguidament, la Dra. Esther Rodrigo va explicar les caracterÃstiques dels materials constructius objecte d’estudi, els quals es documentaren, principalment, a les terrasses inferiors del jaciment, on es conservava una potència estratigrà fica molt à mplia formada pel col·lapse de les estructures de la terrassa superior. L’excavació d’aquests estrats va permetre recuperar evidències de la teulada, amb les teules planes (tegulae) i corbades (imbrices) pròpies de la construcció romana que foren utilitzades per primera vegada a la penÃnsula ibèrica en jaciments de la mateixa cronologia que Can Tacó (segle II a de C). També es recuperaren restes de les parets caigudes de tovot i les seves decoracions murals de primer estil pompeià aixà com paviments de morter decorats amb pedres de colors i amb tesel·les blanques que formaven decoracions geomètriques.
La Dra. Anna Gutiérrez-Moreno, que actualment treballa com a investigadora a la Universitat de Burdeus, va presentar els resultats de l’estudi arqueomètric de les teules i dels paviments. L’estudi tenia per objectiu determinar la procedència d’aquests materials a fi i efecte d’establir si en la construcció de l’edifici s’utilitzaren productes foranis o bé es fabricaren localment. Amb aquest objectiu es va dur a terme l’anà lisi petrogrà fica de les mostres amb un microscopi òptic de llum polaritzada i difracció de raig X. L’anà lisi va permetre determinar l’existència de diverses teules que segons la composició petrogrà fica havien estat fabricades localment amb argiles de l’entorn. Aixi mateix, s’identificà una única teula fabricada amb argiles que contenien inclusions de piroxens i vidre volcà nic. La comparació amb col·leccions de referència va permetre descartar que l’argila d’aquesta teula procedÃs de la zona volcà nica de la Garrotxa (Olot) o de la Campà nia (Ità lia) i es va formular com a possible zona d’origen la regió del Laci (Ità lia).
En el cas dels paviments l’estudi va ser doble. D’una banda s’analitzaren els morters i, de l’altra, les tessel·les incrustades que formaven la decoració. L’anà lisi dels morters va posar en evidència l’ús de dos à rids elaborats amb cerà mica triturada de producció local juntament a un tercer elaborat amb cerà mica importada que també contenia inclusions de piroxè i vidre volcà nic. Pel que fa a les tessel·les, s’analitzaren diverses mostres de les quals, fins aquests moments, ha estat possible identificar-ne una que fou fabricada amb pedra calcà ria de color blanc procedent de l’à rea d’Empúries.
A l’espera de dur a terme un estudi més exhaustiu, la Dra. Gutiérrez-Moreno va concloure que en la construcció de l’edifici s’utilitzaren materials constructius importats d’Ità lia al costat d’altres que es fabricaren localment seguint models ità lics. La Dra. Rodrigo va posar de manifest que Can Tacó és un dels primers edificis que utilitza materials i tècniques de construcció tÃpicament ità lics a la penÃnsula ibèrica i que la troballa d’aquests materials s’ha de posar en relació amb les abundants restes d’à mfores i de vaixella fina de taula procedents de la mateixa penÃnsula ità lica i de l’illa de Rodes, les quals denoten una presència estable romana en aquest territori.
En acabar la conferència es va dur a terme el taller “ciència amb toga†en el qual el públic assistent va poder descobrir amb petits experiments prà ctics el funcionament d’alguns dels principals enginys cientÃfics de l’antiguitat com la clepsidra, la catapulta o la mà quina de vapor d’Heró d’Alexandria. També es va organitzar una visita teatralitzada al recinte arqueològic.
Aquesta ha estat la quarta edició de la Setmana de la Ciència a Mons Observans. La primera es va celebrar l’any 2013 i es va dedicar als enterraments infantils documentats al jaciment. La segona (any 2014) es va centrar en les à mfores d’importació i la tercera (any 2015) en les pintures murals que decoraven les estances de la planta noble de l’edifici. En totes les edicions s’ha gaudit de la participació dels directors cientÃfics del projecte (Dr. Josep Guitart i Dra. Esther Rodrigo) i dels especialistes que estan duent a terme els estudis dels materials (el Dr. Emilio Provinciale -paleoantropòleg-, el Dr. César Carreras -arqueòleg especialista en l’estudi de les à mfores-, la Dra. Àfrica Pitarch -arqueòloga especialista en pintura mural- i la Dra. Anna Gutiérrez-Moreno -arqueòloga especialitzada en petrografia-, entre d’altres). L’edició d’enguany va estar presidida pel Regidor-Delegat de l’Ajuntament de Montmeló el senyor LluÃs Esteban.